Llocs d’interès

El poble de Gualta compta a hores d’ara, amb un seguit de masos, casalots i monuments que conformen un patrimoni històric que cal preservar. En primer terme cal referir-se forçosament a l’antic pont del Daró. L’església de Gualta és un altre edifici de gran valor.

Poc més enllà de l’església trobem el molí, una construcció amb restes d’una part fortificada. D’entre els monuments, destaca, a l’entrada del poble, una creu dedicada als herois de l’any 1909. També hi ha una creu en record de la Santa Missió de l’any 1958, al capdavall del carrer Major. Els edificis més rellevants es troben majoritàriament al llarg del carrer Major.

Al vessant sud-oriental del puig de la Font Pasquala, vora un antic camí, s’ha localitzat un jaciment arqueològic preromà.

L’antic pont del Daró, construït als segles XVI-XVII conserva en bon estat les cinc arcades.

D’una amplada d’uns 2,20 metres i una llargària de 60 metres, conserva en les seves pedres els senyals dels carros que el travessaren durant segles, fins que anà perdent el seu ús en quedar estret per a les grans màquines agrícoles i els automòbils moderns.

La tradició oral conta que aquest pont està assentat sobre un altre de més antic que caigué en desús per un augment del nivell del riu i que li serveix de fonament.

Està situada en el sector més enlairat del poble, al bell mig del nucli primitiu, i s’accedeix per una escalinata que connecta amb el carrer Major. El temple parroquial surt esmentat per primera vegada en un document de l’any 1046, amb motiu del testament d’Ermengol Bernat a favor de la canònica de Girona. Dedicada a Santa Maria, no queda cap mena de rastre de l’església romànica primitiva, de manera que l’edifici actual és d’estil neoclàssic, i s’estructura partint d’una nau central amb capelles laterals i la capçalera carrada. El campanar, de planta quadrada, fou arranjat l’any 1922 amb part de la pedra resultant de l’enderrocament de l’antiga casa de la vila. Més tard, l’any 1961 es col·locà un rellotge a la base del campanar.

Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, l’edifici conserva restes d’una fortalesa medieval, amb murs de carreuada espitllerats i un matacà, que poden tenir relació amb el castell de Gualta.
El molí va ser construït pels comtes de Peralada al segle XVII, aprofitant el rec del molí i l’edifici fortificat preexistent.
Avui es conserva un cos allargat (N-S) i un cos amb espitlleres recolzat al seu interior, a la banda oest, que és l’estructura de l’antic molí fariner hidràulic, un dels més importants de la comarca. Actualment, la major part de l’edifici conservat és del s. XVII. Conserva la turbina, de pales amb rodets verticals dobles i tub d’expulsió central (i absorció), datada del primer quart del s. XX, i també l’alternador, que es pot veure en una de les sales del molí.

Es va transformar en central elèctrica (1914-15), promoguda per la Companyia Mundet de Torroella, que va arribar a donar servei a 29 pobles. Posteriorment, es va instal·lar la turbina, que encara es conserva, que alimentava un alternador més potent. S’hi va acoblar també un motor de gasoil que movia un segon alternador. Als anys 1930-1935 es va ampliar amb dos alternadors més per abastir les necessitats dels pobles veïns. Es va aprofitar el sobrant de força per fabricar gel. Central hidroelèctrica i molí conviuen durant molts anys. L’activitat hi va cessar vers el 1965, quan va tancar la central.