4. El Daró

El Daró

El Daró, en llatí Adarone, és un riu de tipus torrencial que, amb un recorregut de 43 kilòmetres, té la virtut de connectar dos espais d’interès natural de gran importància: el massís de les Gavarres i la Plana del Baix Ter.

El tram alt s’inicia a Can Sitges, a prop del Coll del Matxo Mort, a 425 m d’altitud. A la part gavarrenca, el Daró es caracteritza per ser un riu poc cabalós, més aviat sec, amb pendents marcats i basses i gorgs intermitents. A la zona de Sant Sadurní de l’Heura i Cruïlles, considerat el tram mig o de transició, on ja ha esdevingut un riu més important, connecta amb la plana agrícola. I a partir de la Bisbal s’inicia el tram baix que, canalitzat entre motes artificials, travessa les terres de cultiu de l’Empordanet. En aquest tram, antigament alimentava l’estany d’Ullastret, on dipositava els sediments que arrossegava de les Gavarres i aprofitava per alentir el seu pas. A mitjan segle XIX, a l’alçada de Serra de Daró, es va derivar el seu curs per a dessecar l’estany, fet que va portar problemes aigües avall.

A Gualta, el Daró, forma un meandre, i passat el pont, es divideix en dos ramals: un d’artificial que conflueix amb el Ter, construït als anys 60 del segle XX per minimitzar l’impacte de les inundacions, i l’altre, seguint el curs original, es dirigeix cap a Fontanilles, on s’uneix amb el rec del Molí.

Finalment, el riu es difumina entre les nombroses canalitzacions i recs dels arrossars de Pals fins a les Basses d’en Coll, on troba el mar a la platja del Grau, dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Malgrat el caràcter mediterrani d’aquest riu, irregular, intermitent, temperamental, capaç de secades estrictes i d’inundacions sobtades, forma un ecosistema de gran importància per a la supervivència d’espècies de flora i fauna locals: alzinars, sauledes, vernedes, canyissars, jonqueres, peixos, amfibis, rèptils, mamífers i gran varietat d’ocells. Malauradament, són medis molt fràgils, constantment amenaçats per fenòmens externs com la contaminació de les aigües, l’incivisme i la colonització per part d’espècies foranes invasores (canya de Sant Joan, cranc americà, nàiades asiàtiques, tortuga de Florida…).

• PDF

El Daró

El Daró, en latín Adarone, es un río de tipo torrencial que, con un recorrido de 43 kilómetros, tiene la virtud de conectar dos espacios de interés natural de gran importancia: el macizo de las Gavarres y la llanura del Bajo Ter.

El tramo alto comienza en Can Sitges, cerca del Coll del Matxo Mort, a 425 m de altitud. En la parte de las Gavarres, el Daró se caracteriza por ser un río poco caudaloso, más bien seco, con pendientes marcadas y balsas y pozas intermitentes. En la zona de Sant Sadurní de l’Heura y Cruïlles, considerada el tramo medio o de transición, donde ya se ha convertido en un río más importante, conecta con la llanura agrícola. Y a partir de la Bisbal comienza el tramo bajo que, canalizado entre motas artificiales, atraviesa las tierras de cultivo del Empordanet. Este tramo alimentaba antiguamente el estanque de Ullastret, donde depositaba los sedimentos que arrastraba de las Gavarres y aprovechaba para ralentizar su paso. A mediados del siglo XIX, a la altura de Serra de Daró, se derivó su curso para desecar el estanque, lo que creó problemas aguas abajo.

En Gualta, el Daró forma un meandro, y pasado el puente, se divide en dos ramales: uno artificial que confluye con el Ter, construido en los años 60 del siglo XX para minimizar el impacto de las inundaciones, y el otro, siguiendo el curso original, se dirige hacia Fontanilles, donde se une con la acequia del Molí.

Finalmente, el río se difumina entre las numerosas canalizaciones y acequias de los arrozales de Pals hasta las Basses d’en Coll, donde encuentra el mar en la playa del Grau, dentro del Parque Natural del Montgrí, las Islas Medas y el Bajo Ter.

A pesar del carácter mediterráneo de este río, irregular, intermitente, temperamental, capaz de sequías estrictas y de inundaciones repentinas, forma un ecosistema de gran importancia para la supervivencia de especies de flora y fauna locales: encinares, saucedas, alisedas, cañaverales, juncales, peces, anfibios, reptiles, mamíferos y gran variedad de pájaros. Desgraciadamente, son medios muy frágiles, constantemente amenazados por fenómenos externos como la contaminación de las aguas, el incivismo y la colonización por parte de especies foráneas invasoras (caña de San Juan, cangrejo americano, náyades asiáticas, tortuga de Florida…).

• PDF

La rivière Daró

La rivière Daró, en latin Adarone, est une rivière de type torrentiel qui, avec un parcours de 43 kilomètres, a la vertu de relier deux espaces d’intérêt naturel très importants: le massif des Gavarres et la Plaine du Baix Ter.

Le tronçon haut commence à Can Sitges, près du Coll del Matxo Mort, à 425 m d’altitude. Dans la partie des Gavarres, la rivière Daró se caractérise par le fait d’être une rivière à faible débit, plutôt sèche, avec des pentes marquées, et des gorges et des bassins intermittents. À la zone de Sant Sadurní de l’Heura et Cruïlles, considérée le tronçon moyen ou de transition, où elle s’est transformée déjà en une rivière plus importante, elle relie la plaine agricole. Et à partir de la Bisbal commence le tronçon bas qui, canalisé entre des mottes artificielles, traverse les terres de culture de l’Empordanet. Sur ce tronçon alimentait anciennement l’étang d’Ullastret, où elle déposait les sédiments qu’elle entraînait des Gavarres et profitait de l’occasion pour ralentir son pas. Vers la moitié du XIXe siècle, à la hauteur de Serra de Daró, son cours a été dévié pour dessécher l’étang, ce qui entraîna des problèmes en aval.

À Gualta, la rivière Daró forme un méandre, et après le pont, elle se divise en deux branches : une artificielle qui conflue avec le Ter, construite dans les années 60 du XXe siècle pour minimiser l’impact des inondations, et l’autre, suivant le cours original, se dirige vers Fontanilles, où elle rejoint le canal d’irrigation du Moulin.

Finalement, la rivière s’estompe entre les nombreuses canalisations et les canaux d’irrigations des rizières de Pals jusqu’à Les basses d’en Coll, où elle retrouve la mer à la plage du Grau, dans le Parc Naturel du Montgrí, les Îles Medes et le Baix Ter.

Malgré le caractère méditerranéen de cette rivière, irrégulière, intermittente, capricieuse, capable de sécheresses strictes et d’inondations soudaines, elle forme un écosystème très important pour la survie d’espèces de flore et de faune locales : des forêts de chênes, de saules, d’aulnes, de roseaux, des jonchères, des poissons, des amphibiens, des reptiles, des mammifères et d’une grande variété d’oiseaux. Malheureusement ce sont des milieux très fragiles, constamment menacés par des phénomènes externes tels que la pollution des eaux, l’incivisme et la colonisation de la part d’espèces étrangères envahissantes (canne de Provence, crabe américain, naïades asiatiques, tortue de Floride…).

• PDF

The Daró

The Daró, in Latin Adarone, is a torrential river that, with a length of 43 kilometres, has the virtue of connecting two areas of natural interest of great importance: the Gavarres Massif and the Baix Ter Plain.

The high section starts in Can Sitges, near the Coll del Matxo Mort, at an altitude of 425 m. In the gavarrenca area, the Daró is a low-lying river, rather dry, with marked slopes and intermittent ponds and gorges. In the area of Sant Sadurní de l’Heura and Cruïlles, considered the middle section or transition, where it has already become a major river, it connects with the agricultural plain. And from La Bisbal, the low section begins which, channelled between artificial embankments, crosses the cultivated lands of the Empordanet. In this section, it fed the Ullastret lake, where it deposited the sediments that it dragged from Les Gavarres and took the opportunity to slow down its passage. In the middle of the 19th century, at the point of Serra de Daró, its course was diverted to drain the lake, which led to problems downstream.

At Gualta, the Daró forms a meander, and past the bridge, divides into two branches: an artificial one that joins the Ter, built in the 1960s to minimise the impact of the floods, and the other, following the original course, heads to Fontanilles, where it joins the Molí canal.

Finally, the river splits between the many canals of the rice fields of Pals to the Basses d’en Coll, where it meets the sea at the Grau Beach, within the Montgrí Natural Park, the Medes Islands and the Baix Ter.

Despite the Mediterranean character of this river, irregular, intermittent, temperamental, capable of strict droughts and sudden floods, it forms an ecosystem of great importance for the survival of local species of flora and fauna: holm oaks, willows, alders, reed beds, fish, amphibians, reptiles, mammals and a wide variety of birds. Unfortunately, they are very fragile environments, constantly threatened by external phenomena such as water pollution, incivility and colonisation by invasive foreign species (St. John’s wort, American crab, Asian naiads, Florida turtle…).

• PDF