El rec del Molí
El rec del Molí és una de les infraestructures hidràuliques, amb origen medieval, que donen personalitat al Baix Ter. Es tracta d’una canalització històrica que amb poc més de 10 km esdevé vertebradora del territori i alhora és un valuós refugi de patrimoni natural.
S’inicia a la resclosa de Canet, on encara avui es conserva el bramador amb les comportes que desvien l’aigua del Ter cap a Gualta. Un cop travessada la població, i deixant el molí de Gualta endarrere, el rec continua cap a Fontanilles, on s’uneix al Daró a la zona de les sauledes. El rec passa pel molí de Pals, i a partir d’aquí es difumina entre canals i sèquies que irriguen tota la plana dedicada al cultiu de l’arròs, introduït al segle XV i que s’intensificà al segle XVIII.
Originalment el canal començava a la Salvetat de Jafre, però al segle XVI el Comte de Peralada el va renovar i va fer construir la resclosa de Canet. El rec servia per fer funcionar els molins de Gualta i de Pals, i al segle XVIII també es va aprofitar per irrigar els cultius de la zona. El comte, propietari del canal, cobrava un cens per regar les terres de Gualta, Serra de Daró, Pals i algunes de Torroella, i obligava de manera periòdica als seus arrendataris a aportar pedra a la resclosa per reforçar-la.
Al segles XVII-XVIII els “senyors de les aigües” que controlaven els diferents recs i regadius de la plana del Baix Ter eren el Baró de Verges, el comte de Peralada i el comte de Solterra, que d’aquesta manera s’asseguraven un gran poder econòmic. Actualment el canal està gestionat per la Comunitat de Regants del molí de Pals.
El Daró
El canal del molino de Gualta es una de las infraestructuras hidráulicas, con origen medieval, que dan personalidad al Bajo Ter. Se trata de una canalización histórica que con poco más de 10 km se convierte en vertebradora del territorio y al mismo tiempo es un valioso refugio de patrimonio natural.
Comienza en la esclusa de Canet, donde aún hoy se conserva el desagüe con las compuertas que desvían el agua del Ter hacia Gualta. Una vez atravesada la población, y dejando el molino de Gualta atrás, la acequia continúa hacia Fontanilles, donde se une al Daró en la zona de las saucedas. La acequia pasa por el molino de Pals, y a partir de ahí se difumina entre canales y acequias que irrigan toda la llanura dedicada al cultivo del arroz, introducido en el siglo XV y que se intensificó en el siglo XVIII.
Originalmente el canal empezaba en la Salvetat de Jafre, pero en el siglo XVI el Conde de Peralada lo renovó e hizo construir la esclusa de Canet. El riego servía para hacer funcionar los molinos de Gualta y de Pals, y en el siglo XVIII también se aprovechó para irrigar los cultivos de la zona. El conde, propietario del canal, cobraba un censo para regar las tierras de Gualta, Serra de Daró, Pals y algunas de Torroella, y obligaba de manera periódica a sus arrendatarios a aportar piedra a la esclusa para reforzarla.
En los siglos XVII-XVIII los «señores de las aguas» que controlaban los diferentes regadíos y acequias de la llanura del Bajo Ter eran el Barón de Verges, el conde de Peralada y el conde de Solterra, que de este modo se aseguraban un gran poder económico. Actualmente el canal está gestionado por la Comunidad de Regantes del molino de Pals.
Le canal du Moulin
Le canal du Moulin est l’une des infrastructures hydrauliques, d’origine médiévale, qui accordent de la personnalité au Baix Ter. Il s’agit d’une canalisation historique qui s’étendant sur quelques 10 km devient l’axe structurant du territoire et par la même occasion un refuge précieux du patrimoine naturel.
Il commence à l’écluse de Canet où encore aujourd’hui nous pouvons voir l’écoulement avec les vannes qui dévient l’eau du Ter vers Gualta. Après avoir traversé la localité, et laissant le moulin de Gualta derrière, le canal continue vers Fontanilles, où il relie la rivière Daró à la zone de la forêt de saules. Le canal d’irrigation passe à travers le moulin de Pals, et à partir de là il s’estompe entre les canaux et les rigoles qui irriguent toute la plaine consacrée à la culture du riz, introduit au XVe siècle qui s’intensifia au XVIIIe siècle.
Originalement le canal commençait à la Salvetat de Jafre, mais au XVIe siècle le Comte de Peralada le renouvela et construisit l’écluse de Canet. Le canal d’irrigation servait à faire fonctionner les moulins de Gualta et de Pals, et au XVIIIe siècle il a également été exploité pour arroser les cultures de la zone. Le comte, propriétaire du canal, encaissé un cens pour irriguer les terres de Gualta, Serra de Daró, Pals et quelques-unes de Torroella, et obligeait périodiquement ses locataires à apporter des pierres à l’écluse pour la renforcer.
Aux XVII-XVIIIe siècles les «seigneurs des eaux» qui contrôlaient les différentes irrigations et terres de la plaine du Baix Ter étaient le Baron de Verges, le comte de Peralada et le comte de Solterra, qui s’assuraient ainsi un grand pouvoir économique. Actuellement le canal est géré par la Communauté d’agriculteurs du Moulin de Pals.
The Mill Canal
The Mill canal is one of the hydro infrastructures, with medieval origins, which adds personality to the Baix Ter. It is a historic canal that with just over 10 km forms the backbone of the region and at the same time is a valuable refuge of natural heritage.
It begins at the Canet dam, where the outlet is still preserved today with the floodgates that divert the water from the Ter to Gualta. Once it has crossed the town, and leaving the Gualta mill behind, the canal continues towards Fontanilles, where it joins the Daró in the Sauledes area. The canal goes through Pals mill, and from here divides between canals and waterways that irrigate the whole plain dedicated to the cultivation of rice, introduced in the 15th century and which intensified in the 18th century.
Originally, the canal began in the Salvetat de Jafre, but in the 16th century the Count of Peralada renovated it and had the Canet dam built. The canal was used to power the mills of Gualta and Pals, and in the 18th century it was also used to irrigate crops in the area. The Count, owner of the canal, collected a sum to irrigate the lands of Gualta, Serra de Daró, Pals and some of Torroella, and periodically forced his tenants to contribute stone to the dam to strengthen it.
In the 17th and 18th centuries the “lords of the waters” who controlled the various canals and irrigated areas of the Baix Ter Plain were the Baron of Verges, the Count of Peralada and the Count of Solterra, who in this way ensured great economic power. The canal is currently managed by the Irrigation Community of the Pals mill.