8. El paisatge i l’agricultura tradicionals

  • El paisatge i l’agricultura tradicionals de Gualta - Català

    El paisatge i l’agricultura tradicionals de Gualta

    El paisatge de Gualta, amb l’aigua sempre com a element omnipresent, es pot definir entre la plana i la serra.

    A la zona de la plana hi trobem rius, canals i recs que permeten una agricultura de regadiu on destaquen l’arròs, els fruiters, el cultiu del gira-sol, la userda i el blat de moro. Allà hi trobem la majoria de masos, habitatges rurals aïllats, vinculats a una unitat familiar àmplia i autosuficient que gestionava una quantitat important de terres destinades a l’agricultura i a la ramaderia.

    Són nombrosos els masos que hi ha dispersats pel municipi: l’Horta d’en Manel, el Mas Blay, el Mas del Canyet, el Mas Fuster, el Mas les Mirones, el Mas Nou, el Mas Patxei, el Mas Resclosa, el Mas Jomba, el Mas Romaguera, el Mas Sorrer i el Mas Gaus.

    A la zona del poble, a cavall entre ambdues unitats, hi ha la majoria d’hortes, fèrtils i ben irrigades pel Daró i el canal del Rec del Molí i també el conreu de secà dedicat als cereals.

    A la zona alta, als Formics, on hi ha el Puig de la Font Pasquala, hi trobem els terrenys destinats a la Vinya i a l’olivera. En aquests turons, situats a la banda sud-oest del municipi, encara es conserven un seguit d’elements d’arquitectura tradicional: barraques, aixarts i feixes de pedra seca, que testimonien aquests cultius.

    Des de dalt del Puig de la Font Pasquala es pot gaudir d’una de les millors vistes del massís del Montgrí i de la plana del Baix Ter.

    Barraca de pedra seca situada prop del Puig de la Font Pasquala.

    Durant molts anys el paisatge cultural dominant va ser la religió. Aquesta creu, aixecada durant els actes de la Santa Missió de l’any 1958 en ple Franquisme, ho recorda (Fons: Ajuntament de Gualta).

  • El paisaje y la agricultura tradicionales de Gualta - Español

    El paisaje y la agricultura tradicionales de Gualta

    El paisaje de Gualta, con el agua siempre como elemento omnipresente, se puede definir entre la llanura y la sierra.

    En la zona de la llanura encontramos ríos, canales y acequias que permiten una agricultura de regadío donde destacan el arroz, los frutales, el cultivo del girasol, la alfalfa y el maíz. Allí encontramos la mayoría de masías, viviendas rurales aisladas, vinculadas a una unidad familiar amplia y autosuficiente que gestionaba una cantidad importante de tierras destinadas a la agricultura y a la ganadería.

    Son numerosas las masías que hay dispersadas por el municipio: la Horta d’en Manel, el Mas Blay, el Mas del Canyet, el Mas Fuster, el Mas les Mirones, el Mas Nou, el Mas Patxei, el Mas Resclosa, el Mas Jomba, el Mas Romaguera, el Mas Sorrer y el Mas Gaus.

    En la zona del pueblo, a caballo entre ambas unidades, están la mayoría de las huertas, fértiles y bien irrigadas por el Daró y el canal del Rec del Molí y también el cultivo de secano dedicado a los cereales.

    En la zona alta, en los Formics, donde se halla el Puig de la Font Pasquala, encontramos los terrenos destinados a la viña y al olivo. En estos cerros, situados en el lado suroeste del municipio, aún se conservan una serie de elementos de arquitectura tradicional: barracas, aixarts y bancales de piedra seca, que testimonian estos cultivos.

    Desde lo alto del Puig de la Font Pasquala se puede disfrutar de una de las mejores vistas del macizo del Montgrí y de la llanura del Bajo Ter.

    Barraca de piedra seca situada al Puig de la Font Pasquala.

    Durante muchos años uno de los paisajes culturales dominante fue la religión. Esta cruz, levantada durante los actos de la Santa Misión de 1958 en pleno Franquismo, lo recuerda (Archivo: Ayuntaiento de Gualta).

  • Le paysage et l’agriculture traditionnels de Gualta - Français

    Le paysage et l’agriculture traditionnels de Gualta

    Le paysage de Gualta, dont l’eau est toujours l’élément omniprésent, peut être défini entre la plaine et la sierra.

    Dans la zone de la plaine, nous trouvons des rivières, des canaux et des rigoles qui permettent une agriculture fondée sur l’irrigation où nous pouvons remarquer le riz, les arbres fruitiers, la culture du tournesol, de la luzerne et du maïs. Nous y trouvons la plupart des mas, habitations rurales isolées, en rapport avec une unité familiale vaste et autosuffisante qui gérait une quantité importante de terres destinées à l’agriculture et à l’élevage.

    Les mas dispersés partout sur le territoire sont nombreux : l’Horta d’en Manel, le Mas Blay, le Mas del Canyet, le Mas Fuster, le Mas les Mirones, le Mas Nou, le Mas Patxei, le Mas Resclosa, le Mas Jomba, le Mas Romaguera, le Mas Sorrer et le Mas Gaus.

    Dans la zone du village, à cheval entre les deux unités, nous trouvons la plupart des potagers, fertiles et bien arrosés par la rivière Daró et le canal d’irrigation du Moulin, et également des terres non irriguées consacrées aux céréales.

    Dans la zone haute, aux Formics, où se trouve la Colline de la Font Pasquala, il y a les terrains destinés à la vigne et à l’oliveraie. Sur ces collines, situées dans la partie sud-ouest de la commune, nous pouvons toujours voir une série d’éléments d’architecture traditionnelle: baraques, enclos et terrasses en pierre sèche, qui témoignent de ces cultures.

    Du haut de la colline de la Source Pasquala, nous pouvons profiter de l’une des meilleures vues du massif du Montgrí et de la plaine du Baix Ter.

    Baraque en pierre sèche située aux Formics.

    Pendant de nombreuses années, l’un des paysages culturels dominants a été la religion. Cette croix, levée pendant les actes de la Sainte Mission de l’année 1958 en pleine époque franquiste, en témoigne (Archive : Mairie de Gualta).

  • The traditional landscape and agriculture of Gualta - English

    The traditional landscape and agriculture of Gualta

    The landscape of Gualta, with water always as a ubiquitous element, can be defined between the plain and the mountain range.

    In the area of the plain, we find rivers and canals that allow irrigated agriculture where rice, fruit trees, sunflower cultivation, userda and maize stand out. There we find most of the farmhouses, isolated rural housing, linked to a large and self-sufficient family unit that managed a significant amount of land for agriculture and livestock.

    There are many farmhouses scattered throughout the municipality: Horta d’en Manel, Mas Blay, Mas del Canyet, Mas Fuster, Mas les Mirones, Mas Nou, Mas Patxei, Mas Resclosa, Mas Jomba, Mas Romaguera, Mas Sorrer and Mas Gaus.

    In the area of the village, straddling both units, there are most of the allotments, fertile and well irrigated by the Daró and the Molí canal and also the dryland cultivation of cereals.

    In the upper area, in the Formics, where the Puig de la Font Pasquala is located, we find the land set aside for vineyards and olive groves. In these hills, located in the south-western part of the municipality, a series of elements of traditional architecture are still conserved: huts, hoes and beams of dry stone, which testify to these crops.

    From the top of the Puig de la Font Pasquala you can enjoy one of the best views of the Montgrí Massif and the Baix Ter Plain.

    Dry stone hut located in the Formics.

    For many years, one of the dominant cultural landscapes was religion. This cross, erected during the acts of the Holy Mission of 1958 at the height of Francoism, reminds us of this.